Skip to main content

Moltes altres van fer funcions de suport i facilitació. Per a tothom, la participació els va aportar noves experiències, aprenentatges i connexions. I això és tan cert per a les organitzacions artístiques com per a les entitats socials: la cocreació és un carrer de doble sentit.

L’impacte social dels projectes, tant per als individus com per als grups, és complex i variat. A alguns els va aportar noves habilitats, coneixements i amistats. D’altres, l’oportunitat d’expressar-se, crear significat i ser escoltats és el que més conservaran. I altres han adquirit un sentit diferent de si mateixos i del seu lloc al món com a resultat d’aconseguir quelcom difícil i ser aplaudits per fer-ho.

El que uneix aquests canvis és l’oportunitat de les persones de desenvolupar les seves capacitats per fer i ser el que vulguin

Això no només vol dir desenvolupar les capacitats pròpies d’una persona, sinó també garantir que l’entorn econòmic, polític, social i cultural en què viu li permeti fer servir aquestes capacitats. Aquest principi fonamental de la llibertat, definit per filòsofs com Amartya Sen i Martha Nussbaum, es dona fàcilment per descomptat per qui té capacitat. Les persones que experimenten exclusió social saben com són de valuoses aquestes capacitats, perquè se’ls neguen molt sovint.

Participar en la vida cultural de la comunitat és un dret humà, perquè és una forma clau de protegir les capacitats humanes, tant pel desenvolupament personal i comunitari que comporta com per la visibilitat social que aporta la cultura. Les persones que van participar en La Gata Perduda, O Tempo (Somos Nós) i Out of the Ordinary ho van fer per molts motius: perquè era divertit, interessant, estimulant i diferent.

Més en aquesta secció

Diàleg comunitari

Performance 15

El procés de co-creació

Lice Behind the scene stage paint

Treballant amb tecnologia

Performance 37

Secció següent

El teu torn