Diàleg comunitari
Treballant amb tecnologia
La tecnologia digital té el poder de superar les diferències socials, culturals i generacionals, sempre que sigui accessible per qui la fa servir.
La tecnologia és una eina que pot enriquir enormement l’element artístic i social d’un projecte, sempre que es tingui un equip amb els coneixements necessaris per fer-la servir. Dit això, també ha de ser fàcil d’entendre i de fer servir, i serà més beneficiosa quan s’introdueixi al principi del procés. No hauria de servir simplement per sorprendre la gent en un final.
“He ideat una sèrie de regles que descriuen les nostres reaccions davant les tecnologies:
- Tot el que hi ha al món quan naixem és normal i corrent i forma part natural del funcionament del món.
- Tot el que s’inventa entre els quinze i els trenta-cinc anys és nou, emocionant i revolucionari, i probablement hi podràs fer carrera.
- Tot el que s’inventa després dels trenta-cinc anys va en contra de l’ordre natural de les coses.”
Douglas Adams
L’òpera existeix gràcies a l’evolució contínua de la tecnologia: instruments musicals, maquinària escènica, il·luminació, acústica; la llista de tecnologies al servei de l’òpera actual és molt llarga. A mesura que el ritme del seu desenvolupament s’accelera, sempre hi ha la temptació —especialment, com diu Douglas Adams, quan ens apropem a la mitjana edat— de cridar: “Prou! Ja tinc tot el que necessito, ara, si us plau, deixeu les coses com són”.
Les noves eines que vam crear van permetre que els participants interaccionessin i compartissin les seves experiències durant el procés de cocreació, i fins i tot que actuessin junts a quilòmetres de distància. També vam aprendre a saber si incorporar aquestes tecnologies a la cocreació i la representació d’òperes és una part necessària de l’obertura de l’òpera a nous actors i noves veus, i en aquest cas, com i quan s’ha de fer.
Si voleu més informació sobre les eines que hem creat, consulteu la pàgina web sobre tecnologia.
