Una òpera comunitària a gran escala

Imagineu un teatre d’òpera de 175 anys, un palau de vermell i or, de vellut i miralls, un temple de música clàssica i un club social per a l’elit de la ciutat. Imagineu un laberint de carrers antics, alts i estrets, la llar de persones de 40 nacions, un rusc de cultures, comerços i vida social diferents, però mirat amb recel pels forasters.

I llavors imagineu que aquestes dues comunitats, l’una al costat de l’altra al centre de Barcelona, però de mons diferents pel que fa a cultura, decideixen cocrear una òpera, i no una òpera qualsevol, sinó una òpera sobre la distància que les separa i la seva intenció de superar-la.

El 2018, el Gran Teatre del Liceu va iniciar una conversa amb el Raval, la seva gent i les associacions comunitàries. Va buscar col·laboracions entre els seus mateixos artistes i artesans i els del barri, de manera que el procés de creació de l’òpera fos compartit i les dues parts aprenguessin de les habilitats i les idees de l’altra. Artistes locals van dissenyar els cartells i van pintar l’escenari, mentre que el departament de vestuari es va ajuntar amb dues ONG que formen persones migrants i dones vulnerables en la costura i el disseny.