A qui importa l'òpera?
Donant protagonisme a l'òpera
L’art és al centre de vida social, cultural i econòmica. No hi ha hagut mai tants teatres, museus i galeries, tants creadors de cinema i mitjans de comunicació, tants músics i escriptors... en resum, tant d’art i de cultura.
No tot és bo (ho ha estat alguna vegada?), però la nostra necessitat i el desig de cultura a les nostres vides són evidents.
“No hi ha hagut mai un moment millor per ser amant de les arts com ara. Mozart no va escoltar mai res de Bach. Nosaltres ho podem escoltar tot de tots dos. Brahms va quedar tan fascinat per Carmen que en va veure vint representacions, però va haver de comprar vint entades d’òpera per fer-ho.”
Clive James
L’art és un plaer i un consol, un company a la vida. També és un mirall en què trobem i definim els nostres valors. Ens ajuda a explorar la identitat i les creences, i les dels altres. Quan els sistemes familiars de significat, inclosos la religió i la política, tenen menys arrelament en molta gent, la cultura és on podem donar sentit a la vida i entendre la nostra experiència.
L’òpera pot tenir un paper tan important en aquest procés com qualsevol altre art, i l’ha de tenir. Els seus recursos artístics i el seu poder emotiu l’han convertit en una força radical en el passat. No hi ha cap motiu perquè decaigui a l’àtic de vida contemporània com una herència no desitjada.
La gent es preocuparà per l’òpera quan aquesta es preocupi per la gent. En la cocreació tothom importa; tothom pot aportar alguna cosa al procés artístic. Les històries que sorgeixen, i les maneres d’explicar-les, són noves i diferents, però tothom hi té cabuda. Les òperes cocreades que es presenten aquí parlen d’experiències universals de manera que inclouen el públic i les seves preocupacions.
Cocrear òpera d’aquesta manera no vol dir que abandonem les produccions convencionals, o que ens allunyem de Mozart o de Puccini. Vol dir que n’ampliem el repertori per parlar de diversitat o de canvi climàtic, o d’altres temes que no preocupaven gaire al segle XIX. N’ampliem la forma per donar cabuda a tecnologies i tècniques que llavors no existien. N’enriquim l’estètica amb estils i cultures nous.
Fem que l’òpera importi dinamitzant-la amb les nostres idees i sentiments, des d’aquest temps i lloc.
