El futur de l'òpera és inclusiu
A qui importa l'òpera?
La cultura prospera quan les persones se’n preocupen. Els importa perquè la cultura els delecta, els intriga, els inspira i els commou. Els parla.
Encara passa això en l’òpera? Hi ha persones a les quals els encanta l’òpera, però n’hi ha que no li donen gaire importància. Les seves històries, el seu estil i la seva llengua els semblen antiquats i llunyans; potser la perceben com a cara i poc acollidora. L’òpera és encara una pedra angular de cultura europea, però és fàcil passar-la de llarg sense donar-li una ullada. No ha de ser així.
L’òpera —drama cantat— ha anat canviant des que es va inventar.
De fet, la invenció és al seu cor: instruments i orquestres nous, històries i estètica noves, i maquinàries d’espectacle noves. L’òpera sempre ha estat al capdavant de la creació, tot i que de vegades ho oblidi en la seva còmoda maduresa.
L’Europa d’avui en reconeix la diversitat històrica creixent. Els seus habitants no viuen ni treballen com els seus avis, ni pensen com els seus pares. La tecnologia digital és una segona naturalesa, i les persones creen i comparteixen històries en una cultura nova.
L’òpera els pot parlar, els ha de parlar, i això també vol dir canviar, redescobrir l’esperit d’invenció que dona vida a l’art. Llavors, tothom es pot interessar per l’òpera.
