Principis rectors
Començant
Aquest lloc web presenta l’experiència de Traction en la cocreació de noves òperes inclusives, utilitzant tecnologia digital innovadora.
Aquell treball ja està disponible al lloc web de Traction i al lloc web de CORDIS Traction de la Comissió Europea, juntament amb informes de recerca detallats. Les tecnologies de codi obert també s’han posat a disposició del públic al lloc wiki del projecte de Traction.
Simplement perquè Traction pretén fomentar el canvi en l’òpera, en les indústries creatives i en societat en general. El nostre objectiu era posar a prova algunes idees noves sobre cocreació, òpera i tecnologia, no només per si mateixes, sinó amb l’esperança que puguin ajudar altres persones en aquests camps.
La resposta és més senzilla del que podria semblar. La cocreació és una pràctica indulgent. Acull principiants, especialment artistes professionals, inclosos productors i mediadors, que vulguin implicar persones no professionals en la creació artística. A falta d’oportunitats de formació o de qualificació, hi ha poques alternatives a començar a treballar i aprendre sobre la marxa.
Això no és pas una invitació a precipitar-se ingènuament on les ànimes més sàvies tenen por de caminar. Com en qualsevol viatge, la preparació és essencial:
Tenint en compte que es fan servir molt altres termes per descriure-la, alguns dels quals són:
- art comunitari
- art participatiu
- democràcia cultural i altres
Explorar la web, pel·lícules, pòdcasts, blocs i d’altres. Els recursos ofereixen alguns punts de partida
Escoltar-ne les històries i els consells. Però no us limiteu a artistes professionals: parleu amb persones que hagin participat en la cocreació com a no-professionals. La majoria de gent és generosa a l’hora de compartir les seves idees i experiències amb qui realment està interessat a escoltar-les.
Parleu amb organitzacions de la comunitat del vostre barri, assabenteu-vos de la feina que fan i busqueu-ne els punts en comú. Expliqueu-los la vostra obra i parleu-los de les vostres idees sobre la participació d’actors nous. El Liceu va dedicar 18 mesos al diàleg comunitari amb els grups locals abans d’iniciar el procés de cocreació.
A mesura que aneu llegint i parlant amb gent sobre la cocreació, podeu començar a pensar en un projecte. Però no sigueu massa ambiciosos: comenceu a poc a poc i temptejant el terreny. L’èxit és un camí cap a l’empoderament. Un projecte petit que superi les expectatives de tothom és millor que un de més gran amb resultats desiguals; les bones experiències generen destresa i confiança. Animen la gent a ser més ambiciosa la propera vegada. I si l’obra no té èxit en tots els aspectes, no us desanimeu. Parleu sincerament del que ha passat i pregunteu-vos com es podria fer millor la propera vegada.
En la cocreació, el més important és la qualitat del viatge: ha de ser agradable, significatiu i gratificant en si mateix, independentment de la destinació.
Si el resultat artístic és bo —i és molt més probable que ho sigui si abans ha estat bo arribar-hi—, validarà el viatge. No es tracta d’anteposar el procés al producte. Les dues coses són essencials, ja que es reforcen mútuament, i cadascuna ha de ser de la qualitat més alta possible. Però el procés és el primer, literalment i metafòricament. Si això no funciona, el resultat no serà la cocreació, per molt bo que sigui en altres termes.
